Direcció Bcn. Tertúlia japonesa. Com riuen, ara comparteixen caramels. Un vagó, nous personatges que no et deixen fer la migdiada… Puta curiositat.

La finalitat d’un triangle és que acabi tornant-se en rodona. Els procés de transició pot ser fatal o simplement orgànic.

El home no contempla la solució de capar-se
com no contempla la dona la de tapar-se.

Una persecució en sentit únic que brinda a la dona a canviar de direcció.

 

Després del meu viatge a Sibèria Oriental, Moscú i Berlín; he pogut experimentar un altre lloc força remot, aquesta vegada dins la meva estimada terra. El passat setembre vaig tenir la oportunitat de gaudir d’una estada a la residència d’artistes de Farrera (Pallars Sobirà).

El centre em va otorgar la beca a la creació, amb la meva proposta “Cançons D.O.”

Atzar o no, dos extrems del planeta m’han fet confluir en un entorn rural per contrastar dues realitats. Tota història té un pes, però aquí almenys tenim els mitjans per actuar sobre la nostra projecció de futur; ens podem sentir molt afortunats… “- Endevant les atxes!!!”

Demano disculpes..
He estat sense internet molts dies, i no he pogut fer el seguiment…

Bikimel ha tocat al festival de Chadana (Tuva), el Festival de grunge, folk i höomei més friky del món mundial.
També he resseguit les estepes de la Taiga a cavall, viscut dins d’un yurt, begut vodka de llet….

i en definitiva, he vist aquesta cultura de xamans i grans músics de ben a prop.

Sento no haver pogut fer un seguiment més decent però aquest lloc tan remot a part de les limitacioncs tècniques, et deixa sense un moment per agafar aire.

Tot i aixi segueix la fi del viatge …

Remots però conectats

ja estem situats al mapa
la mala organització ens té sitiats en un apartament lluny del centre
en un barri budhista, tipus Bronx….
Avui és el nostre tercer dia de viatge, atrapats en el centre d’Àsia
esperem impacients que arribi la nostra guia,
que ja s’ha retrassat 1 dia.

Una ciutat plena de autenticitat, que com els autobusos i les mashrutka
      encara esperen entrar al segle XXI.

5 hores fan que no t’adormis:

1h de transició
1h esmorazant shash lik (carn de porc), posh (sopa de tomàquet)
         i mastegant xiclets de rezina de pi –Sera-.
1h comprovant que Suïssa
                         és superable en paissatjes
1h de conducció temerària
                amb conseqüent “punxassu”
1h arribant a una ciutat gris enmig
                                                   d’un verd LSD.

 

 

Després de la conversa numèrica i de contabilitat dels països del món amb Amir, -un diplomat ni mes ni menys que del Tajikistan- surto al món físic trepitjant terres russes.

Hem arribat a l’aeroport de Moscú,
i després de pronunciar per primera vegada “Esvedània!” sortint de l’avió,
no em puc creure que he pogut llegir el primer ròtul en rus “Passport Control”.
                 Les hores d’app al iPhone sembla que tenen els seus fruits.

Pujes a les fosques,

els graons a les palpentes,
una porta ens espera i un yonkie ens saluda per les finestres (i no és conya).
Sortirem del món de plàstik –aterrissarem al radical dràstic. De moment ens quedem a l’escala nocturna;

bevem-la en somnis
Ginebra és massa cara.

Bona nit.