Escala nocturna

Pujes a les fosques,

els graons a les palpentes,
una porta ens espera i un yonkie ens saluda per les finestres (i no és conya).
Sortirem del món de plàstik –aterrissarem al radical dràstic. De moment ens quedem a l’escala nocturna;

bevem-la en somnis
Ginebra és massa cara.

Bona nit.

Deixa un comentari